El col·lectiu The RucsHead going bananas agafa “Dance, Motherfucker, Dance!” de Violent Femmes i la passa per la trituradora sense cap mena de respecte amb una reinterpretació visceral. Res de reverències: guitarres brutes i una actitud que fa més olor de garatge que de museu. Aquí no hi ha homenatge, hi ha sabotatge festiu.. I
Produccions
Rattle and bottle
Amb Rattle and bottle, Velo Batuta entrega una nova peça que confirma la seva aposta per la senzillesa. Només una guitarra acústica, nua, crua, i aquest minimalisme és precisament el que dona força a la cançó. No hi ha artificis ni arranjaments que distreguin: tot es concentra en la tensió de les cordes. Rattle and
OMBRA blava
La cançó sembla feta per existir a la memòria: un record que no saps si vas viure tu o l’has somiat, paisatges íntims i refugi emocional. És el color de l’enyorança, el pigment d’una presència que mai va ser tangible del tot. La seva fragilitat pot passar desapercebuda, la manera com es deixa espai al
Old ideas (for a film)
Banda sonora imaginària d’un film amb un to general melancòlic, introspectiu, amb textures que orbitin al voltant del folk i la minima col·locació d’instruments emmarcats en la música de cambra. Un LP amb només disset minuts de música íntims i evocadors d’un ambient tardoral on la cadència lenta i minimalista suggereix una tristesa llunyana. Cada
Silver bouquet
Un paisatge instrumental que flueix entre la serenitat d’un moment de plenitud —gairebé naïf— i petites esquerdes de tensió que desestabilitzen el quadre, però només per fer-lo més viu. Música de pel·lícula no escrita, feta per a una escena que no cal entendre, només sentir. La cançó es desplega com un viatge emocional, on cada
Roig
“ROIG” es presenta com una peça que convida a la reflexió i a la contemplació, oferint una experiència auditiva que transcendeix la simple escolta per convertir-se en una immersió sensorial completa. La producció destaca per la seva precisió i sensibilitat, utilitzant el silenci i l’espai amb la mateixa importància que els sons presents. Aquesta economia
Tara [X]
Tara [X] omple l’espai d’ones, vibracions i significat. Expandeix el paisatge sonor, generant atmosferes que evoquen distàncies infinites o la sensació de flotació en un buit còsmic. Com una galàxia de ritmes en expansió, la música ens recorda que l’espai no és només allò que ens envolta, sinó també allò que imaginem, sentim i escoltem.
The songs remain the same
Comencem l’any 2025 revisitant cançons ja editades. Nou noves interpretacions, amb piano o guitarra, i una melodia inèdita: ‘TARA’. La més antiga ‘Old guitar (Memòria)’ es converteix en ‘OLD PIANO (Memòria)’. Després segueixen ‘PRINTEMPS (Fragment)’, ‘INTERROGANTS (Fragment)’, ‘MERCURY’, ‘SEEDS’, ‘CIRERER’, ‘DESERT’, ‘BLACK ROCK 92’ i ‘VAMP-AIRE’. Les cançons segueixen sent les mateixes però rejuveneixen i
My SONG 4 U
Una de les primeres composicions que vaig fer amb l’ordinador, amb el GarageBand, amb capes i capes de guitarres distorsionades. Era la cançó número 4. Les 3 anteriors no les vaig guardar i tampoc en vaig fer cap mes durant molts anys. Ara l’he recuperada i m’he quedat amb l’essència per passar del shoegaze al
SOONER or LATER
Nova composició amb guitarra. Melodies gravades fa temps i ara portades a l’expressió mínima. Tornant als orígens des del futur digital. Les sis cordes sempre sonen en el meu cap i en el meu cor, i més tard o més d’hora acaben sortint per acariciar les orelles i els dits. Tot ha canviat i tot