Un paisatge instrumental que flueix entre la serenitat d’un moment de plenitud —gairebé naïf— i petites esquerdes de tensió que desestabilitzen el quadre, però només per fer-lo més viu. Música de pel·lícula no escrita, feta per a una escena que no cal entendre, només sentir. La cançó es desplega com un viatge emocional, on cada capa sonora sembla desvetllar una nova dimensió de la narrativa. Textures orgàniques, creant un paisatge sonor introspectiu i evocador.
Silver bouquet
