La cançó sembla feta per existir a la memòria: un record que no saps si vas viure tu o l’has somiat, paisatges íntims i refugi emocional.
És el color de l’enyorança, el pigment d’una presència que mai va ser tangible del tot. La seva fragilitat pot passar desapercebuda, la manera com es deixa espai al no-res.