The RucsHead Going Bananas, tornem nou anys després de versionar a The Velvet Underground amb idees clares. Han decidit plantar cara de nou a un clàssic absolut amb dues aproximacions que funcionen gairebé com assaig sonor. Aquest single doble és un exercici de contrast, però també de criteri: una banda amb prou sentit històric i desvergonyiment per repensar Joy Division sense caure en la caricatura ni el calc buit.
La primera versió, “Transmission”, és una lectura fidel i reverent. Guitarres afilades, línia de baix clavada a l’original i unes veus que, sense imitar a Ian Curtis, n’arrosseguen la intensitat captant l’essència.
En canvi, la segona cara, “Dance to the RADIO”, és una mutació. No existeix cap tema amb aquest títol com a peça canònica de Joy Division, però el sample/paràfrasi del famós “Dance, dance, dance to the radio” (de Transmission) es converteix en un himne synthpunk ballable. Aquí és on la banda s’allibera del pes mític i construeix una festa en un búnquer. Una mena de LCD Soundsystem meets Factory Records amb ganes de ballar amb les runes del post-punk.
Amb aquest single, The RucsHead Going Bananas s’afilien als artistes que treballen el passat des de la fricció, no des de la nostàlgia. Un single per qui estima el post-punk, entén la relectura com a motor creatiu i té ganes de veure com balla l’ombra de Curtis.